Si una cosa et brinda poder-te moure entre els vestidors de la política (en el meu cas minipolítica) és que t’adones molt més de com és la vida i de com són les persones, sigui per bé o per malament.
Conèixer a poc a poc el món polític per dins et demostra un reflex del que es percep per fóra: les maneres de pensar i d’actuar, que poden contradir-se totalment amb el que tu creus, de la mateixa manera que poden contrariar al públic i votants en general.
Són molts els polítics que fan i desfan pensant que fan un bé per la seva gent i no se n’adonen de que realment estan actuant malament però també n’hi ha que són conscients de que no obren bé i tan s’els hi en fot. Parlo en general, no pas particularment.
Dins d’aquest món coneixes a moooooolta gent, i has de ser prou intel.ligent per saber escollir els companys de qui et vols envoltar i dels que has d’esquivar, d’això, de l’experiència se n’ocupa Mister Cop de Pal! Al final n’acabes aprenent, no hi ha volta de fulla!
Però fóra de la política és la tònica general: són poques les persones amb les que pots tenir una plena confiança, que saps que no et foteran cap daga per l’esquena. Aprens a valorar molt més la societat en general.
En definitiva, la política és una gran escola on aprens a valorar les amistats, les confiances, i els…. que no són mereixedors de tals, que solen ser bastants… per mala sort! Perquè hem de ser conscients que dins d’aquest món hi conflueixen molts interéssos i objectius, i has de saber calar com he dit, amb qui et poses al costat. Una gran escola, sempre amb Mister Cop de Pal!
L’únic que es pot aprendre de la política catalana i espanyola és que no hi ha cap personatge que sigui aigua clara. Almenys en aquest país, qui busca quelcom a dins el món de la política busca quelcom per la seva butxaca, passant sempre per sobre els interessos personals abans dels interessos de país. I no ha hagut, almenys de moment, una força política honesta que el poble hi pugui confiar. Les xifres són clares: sobre el 40% dels electors s’abstèn, i la xifra puja any rere any. Potser serà que ja des de les escoles de cadells polítics ja se’ls educa per pensar únicament pels interessos personals i, per tant, que no tinguin cap mena de dubte emprar “Mister Cop de Pal” quan creguis que algú es fot davant del teu camí? Com es distingeixen els amics fidels a dins d’un entorn corrupte on els llops, que veuen com a enemic el que intenta destacar, sempre estan vigilant la seva presa? Què t’ensenya aquest entorn de la vida quotidiana apart demalinterpretar al teu entorn i etiquetar a la gent abans de conèixer-la?
Comentari per Anònim — 30 gener 2012 @ 9:50 pm |
El problema no és que hi hagi una escola de cadells polítics on s’ensenyi a anar pel ditxós camí cap al “lado oscuro”, sinò que cadascú hi entra per diferent motiu, o amb diferent objectiu, hi ha qui no en vol obtenir res a canvi, hi ha qui sí…Això es demostra quan tens dues opcions a escollir, en una, la honesta, saps que segurament no hi guanyaras res, en l’altra saps que hi guanyaràs quelcom. Per mala sort en la política hi accedeixen al capdamunt, moltes vegades, persones que només són escorpins que piquen als seus contrincants (que poden ser més llestos que l’escorpí i per això reben la picada). I com que aquests són així per sota i al seu voltant s’hi acumulen els seus colegues… que més o menys comparteixen el mètode.
Què passa llavors? Doncs que les persones honestes i les persones intel.ligents i sinceres es queden enrera perquè no tenen el que s’en diu instint assassí. Aquest és el veritable problema de la política, que es cruspeix lo bo i es queda molts cops amb lo dolent. Però tampoc cal ser dràstic i dir que tots són iguals, sempre hi han excepcions, tot i que abunden molt els fanàtics del poder i solen dominar els mitjans de comunicació.
Comentari per David Frigola — 30 gener 2012 @ 10:19 pm |