Jo sóc Jo

Ahir vaig llegir un post que havia penjat un amic al seu Facebook sobre l’important que és que cadascú tingui plena llibertat de ser com és.
En tot món culturitzat t’ensenyen educació i comportament, tan sigui pels pares, mestres com pels amics, és a dir, tot hi té a veure en l’aprenentatge.
Però per altra banda el que t’ensenyen també t’indueix a pensar d’una manera, a classificar per calaixos cada cosa i tenir una ment ordenada que correspongui amb cada societat, i també t’ensenyen a encasellar la gent segons la tipologia. I aquí és on comencen els problemes: quan els homes ens hem de comportar com a homes, i les dones com a dones.
Cadascú té el seu paper, això pot estar bé, o no! Depèn de fins a quin grau t’ensenyen a comportar-te com a tal. Pot arribar a tal punt que entrariem a parlar de discriminació.

La cultura no és mai fixe, sempre està en moviment i canviant. No és el mateix el que pensaven els nostres avis 30 anys enrera dels homosexuals del que pensen ara, perquè vulguis o no la societat ha canviat en conjunt per mitjà de missatges en mitjans de comunicació, o cinema, o sèries televisives, o l’escola mateix, etc…

Però el més important d’una societat és que el seus integrants, és a dir, nosaltres ens sentim bé amb nosaltres mateixos com a persones, és a dir, que ens poguem sentir realitzats, animats, feliços tot i davant de les adversitats que s’ens presentin, que poguem desenvolupar el nostre potencial sense que ningú ens esclafi o ens degradi per la nostra condició social. Tots tenim un potencial, i hem d’evitar que ens el vulguin escapçar per culpa d’encasellaments culturals i socials, que cadascú es mostri com vulgui que els demés no n’hem de fer res, és així de senzill.

Per això he titulat l’article Jo sóc Jo, perquè cadascú s’el digui a sí mateix. Només estant bé amb nosaltres estarem bé amb els demés i podem transmetre armonia i pau, que prou falta ens fa en general. He inserit una foto meva amb un llibre d’antropologia titulat “Para raros nosotros”. Si comprenem que nosaltres som els estranys ens serà més fàcil assumir les diferències dels altres en aquest sentit.