L’indomable Garzón, el gran jutge que va processar Pinochet, que va destapar la trama més gran de corrupció de tots els temps a Espanya, que va intentar processar el franquisme pels seus morts (a partir de demandes ciutadanes per trobar a familiars enterrats en fosses), ara és l’objectiu!
Jo no és que li tingui un gran apreci a un home que aplica el seu ego desmesurat a tot el que fa i deixa de fer, a tots ens és present que sempre li agradava portar grans casos, però a la que va destapar Gurtel i va intentar penalitzar judicialment el franquisme es va cremar els dits.
De cop i volta se’l va començar a criminalitzar per si cobrava per donar classes, per si havia posat micròfons als advocats dels culpats per Gurtel, etc… Si Gurtel és una trama tan gran, qui no pot pensar que els advocats amaguen proves dels seus clients? és a dir, que hi estan embolicats? Perquè en aquesta trama tothom hi té un paper!
I l’altra qüestió: per què, de la mateixa manera que a Fraga no li va passar res pel seu passat franquista, ara no es pot obrir expedient d’una vegada per totes sobre tota la dictadura d’aquell estúpid general que només sabia utilitzar el cap per matar?
I una tercera raó per pensar que tot és un complot contra Garzón: si les cagades dels jutges són saltades a la torera en un estat com aquest, que es pot deixar lliure a qualsevol pederasta, que es deixa talment lliures per inexistència del cos de Marta del Castillo a uns desgraciats conxorxats, quina credibilitat té que es jutgi a un jutge per tonteries en comparació?
Com vaig dir en un anterior article, la divisió de poders és molt maca en el paper, però irreal en la vida real. La política mana en pertot.
