Adéu don Manuel

Ahir el dia es va acabar sense la figura existent de Manuel Fraga, l’indomable polític que fins quasi a l’ultim moment ha format part de la vida política espanyola durant seixanta anys. Geni i figura de l’ala conservadora de l’estat, transformat de ministre de Franco a líder d’una dreta que al cap dels anys va esdevenir per nassos democràtica, aquest home va marcar el pas fent un partit, reinventant-lo i posant-hi al capdavant l’Aznar que tots coneixem.

Avui llegeixo molts comentaris al respecte de la seva mort des de gent que el tenia per fill de puta fins a la gent que el plora.

Definitivament no era un qualsevol, Fraga era de la vella escola i tothom li tenia certa deferència al seu pas. Jo no el criticaré perquè és cert que el seu bàndol era el garant d’una herència dictatorial, però també és tan veráç que per les seves desavinences amb els més carques el van finiquitar de ministre i el van enviar d’ambaixador al Regne Unit. Si hagués estat tan malvat com molts l’etiqueten segurament no hagués guanyat tantes majories absolutes a Galícia, però evidentment si el mirem des de la perspectiva catalana les opinions varien considerablement.
Per sempre quedaran les imatges d’aquell ministre de turisme que va ensopegar-se el boom turístic, que es va banyar a Palomares i que va fer les primeres obertures de la societat de l’informació dins d’un règim autoritari que fins llavors no presentava encara escletxes importants. Com també ens quedaran les imatges tristes del polític que ja no es podia aguantar dret fent parlaments i que l’havien d’aguantar.
D’aquells polítics importants que formen part d’una altra època que molts de nosaltres no hem conegut ja només queda Carrillo, un altre personatge del qual es poden tenir com amb en Fraga diverses opinions.

Que descansi en pau.