Quina entrada d’any! Injusta justicia?

Ja som dins del 2012 i poca cosa ha canviat respecte al desembre passat. La crisi continua atiada per les noticies dels mitjans de comunicació i sobretot per tot el munt de gent que de forma privada i personal van dient: “aquest any serà pitjor que l’anterior”, i que evidentment influeixen a les orelles receptores i tothom fuig esporuguit cap a casa. Evidentment llavors va pitjor. Aquells que no es van adonar de que una crisi estava a punt d’explotar ara ens van alliçonant, i només es parla de que si l’Standards and Poors diu això o diu allò… sense que nosaltres tinguem idea del que signifiquen unes dades complexes i d’una altra galàxia que la nostra vida real.

Mentrestant la monotonia informativa vé representada per la indignació cap a la justícia i de retruc per la política. D’una banda el fenònem Urdangarin “el gendre” fa miques la visió dels ducs de Palma que en teniem, si és que en teniem, d’una parella exemplar, i fa que un es pregunti: i la infanta Cristina què en pensa? quin paper hi ha jugat dins de tot aquest rebombori d’embutxacament fraudulent de diner públic? en sabia alguna cosa? (bastant!)
Crec que una compareixença pública d’aquesta senyoreta no aniria gens malament de cares als ciutadans de tot l’estat espanyol que ara qüestionen, i no els falta raó, l’esquema institucional de la monarquia.

Per un altre costat, com si es tractés d’una gran presa de pèl, l’altre succés en el qual s’hi estan malgastant milions d’euros és el cas “dels trajes”. Trobo que és sorprenent la manera que tenen de fer marejar la perdiu a l’opinió pública. A veure primer de tot, tots som conscients que els polítics reben regals, però que es vulgui aixecar un inmens cas a partir d’uns trajes regalats al senyor Camps… i a mi què m’importa que li regalessin trajes? Quants polítics de tots els colors podrien ser processats per rebre regals a canvi de favors???? no acabariem mai!!!
I si la justícia ja queda talment malparada en tots aquests afers, pitjor està quedant amb les resolucions dels pressumptes assassins de Marta del Castillo que es redueix a un sol implicat i deixa lliures els demés, després de riure’s a la nostra cara durant setmanes en una mena de circ que hem pagat tots. Amb lo senzill que hauria sigut deixar-los en llibertat ja quan l’opinió pública els culpàvem de tot, però sense cap tipus de protecció ni dret constitucional, perquè aquesta gentussa no es mereix cap garantia d’aquest estat per la seva actitud. No em dóna la real gana haver de pagar-li la manutenció a un assassí macarra que fa desaparèixer cadàvers.

Què passa doncs, que si matem a algú i enterrem el cadàver, o el tirem al mar, ja està tot solucionat?

En fi, toca una mica la moral tot plegat…