Divina Providència

La història de la humanitat està farcida de moments sublims on els propis humans ens matxaquem els cranis els uns contra els altres, motivats per grans líders i visionaris que ens guien cap al cel, amb la única diferència de que ja no val la pena el dolor físic per imposar i per sotmetre, sinò que avui amb la llei per la mà tots som més o menys culturitzats i ensenyats a seguir un camí escrit des d’abans de que neixéssim: s’en diu cultura. Qui se n’exclou n’és exclòs, qui s’en desprèn n’és desprès, qui prova camins alternatius la societat el rebutja. Sempre ha estat així.
Per cometre crims, genocidis, guerres o humil.liacions s’han utilitzat tot tipus d’armes, però només n’hi ha una de sola que ha subsistit amb el pas dels temps i que a dia d’avui encara impera: la divina providència.

Els musulmans, seguidors d’Al.là i del seu profeta, i els cristians, de Jesucrist i la seva església, van estar segles matant-se els uns i els altres per imposar les seves creences, una guerra ideològica, una guerra religiosa i santa.

Quan Espanya va envaïr per les armes les noves colònies del nou món ho va fer també basant-se en la religió i la santedat de les seves creences, que estaven per damunt de qualsevol indígena. Els anglesos i francesos, més tard dits americans, van quasi exterminar també gràcies a la divina providència que els impregnava als indis, i també ho féren els colons australians amb els aborígens, que foren objecte d’un genocidi sense paliatius, pel sol fet de no ser mereixedors de la santa divinitat de la fè cristiana, i per tant considerats pitjors que animals que no es mereixien respirar el mateix aire que nosaltres els europeus.

En plè segle XX quans líders s’han autosacral.litzat per Déu? Hitler es considerava depositari de la Divina Providència, a qui se li havia encomanat portar un estat a envaïr tot un continent i sotmetre i liquidar als demés. Però no cal anar tant lluny, aqui hi teniem un tal Francisco Franco que “Por la Gracia de Dios” va alliberar Espanya de les urpes dels rojos soviètics i ens va alliberar de tota llibertat.

I avui que precisament se celebra el Día de la Constitución, que tot i ser un plec de papers, també se l’ha hagut de sacral.litzar per imposar unes tèsis sobre diferents pobles sota un mateix jou. Ningú no indicat no la pot tocar, no es pot nombrar en va, la Constitución Española és víctima també de la santa providència? Si una constitució ha de reflectir els drets i deures de tots, perquè no s’actualitza degudament amb el pas dels temps? Si els altres estats les poden canviar, per què hi ha tanta por a canviar la d’aquí?

Definitivament quan quelcom es divinitza o es sacralitza només es fa per sotmetre algú i perquè ningú ho pugui discutir,i no pas per mitjà del raonament, perquè tota raó guanya qualsevol sacralització. Per tant, deduïm que si la Constitució és sagrada, tots els qui la defensen moralment no tenen ús de la raó, només ús a sacramentar-la per imposar-la “por la gracia de Dios”.
L’Ús de la raó ens alliberarà com d’altres pobles, societats i cultures han sigut alliberats. Raonem, si us plau, raoneeeeem!!!!